La producció d’aliments és entesa com un bé comú, resultat de l’acció social col·lectiva, i no com una mercaderia. A través del que a Cuba s’anomena el consum social, les cooperatives han d’abastir els sectors socials més necessitats, pilars de la revolució, com són els hospitals, les escoles o les llars de gent gran. Els i les cooperativistes agropecuaris destinen un mínim del 80% de la seva producció a aquest consum social. La resta es destina a l’autoabastiment i a la venda a mercats. Així, davant de la forta crisi alimentària, amb preus dels aliments desorbitats i inassolibles per a la població, les cooperatives asseguren que els sectors més vulnerables queden més ben atesos. Però la realitat és que amb la manca de llavors, planters i inversió, no produeixen prou per abastir aquests sectors tan amplis de població.

Alhora, també s’estan posant en marxa diferents respostes solidàries de base comunitària per fer front a la crisi alimentària, iniciatives sovint conformades per dones, que comparteixen recursos, llavors i planters, cures i coneixements. L’emprenedoria sostinguda amb xarxes d’autoajuda, la participació en tallers de transformació integral dels barris, l’embelliment de barris marginals, els cinefòrum veïnals, són exemples de com la població s’enfronta a la crisi sense la tutela d’un estat omnipresent i alhora fent front a l’onada del discurs individualista i capitalista que arriba amb els vents del nord. I les dones, en són protagonistes. 

Cuba en una cruïlla i tothom la mira.

UN CONTEXT DE CRISI ALIMENTÀRIA

L’illa de Cuba travessa la seva pitjor crisi econòmica des de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991. El març de 2024, el Govern de l’Havana va sol·licitar oficialment ajut al Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, fet insòlit en la història del país.

Actualment, a Cuba el dèficit econòmic provoca que no hi hagi capacitat financera per a la compra de llavors per a la producció, fent que les  terres quedin improductives. Igualment, aquest dèficit afecta la producció de pinso per a l’alimentació d’animals de granja, disminuïnt així la producció d’animals. Cal importar llavors, pinso, inputs….La sobirania alimentària es troba encara lluny.

L’AGRICULTURA URBANA

“A través del consum social arriben a l’alumnat de les escoles, als malalts dels hospitals, o també als veïns i les veïnes que poden comprar directament a les paradetes de la cooperativa”

La intenció és procurar productes frescos de forma directa, reduint al màxim la necessitat de transport. Des de les cooperatives agropecuàries, es destina la totalitat de la producció dels seus horts urbans a qui més ho necessita al barri, el que s’anomena el consum social, i arriben a l’alumnat de les escoles, als malalts dels hospitals, o també als veïns i les veïnes que poden comprar directament a les paradetes de la cooperativa. Però la realitat és que la producció que s’obté dels horts urbans és insuficient per a cobrir les necessitats bàsiques de la població urbana.

Al barri dels Pocitos a l’Havana es va crear la cooperativa Cuba Socialista i al municipi de Playa a l’Havana, la cooperativa Arides Estevez. Són un model de producció que combina el públic-privat. Si bé les terres són de l’estat, els i les cooperativistes tenen un usdefruit privat. El ramat i les collites, l’emmagatzematge, la logística, les inversions, les capacitacions, tot és gestionat en assemblea entre els i les cooperativistes. Es promou que les dones en formin part i estiguin als òrgans directius.

La producció és socialitzada en gran part -un 80%- a través de l’anomenat consum social. Cada dia, una moto amb carretó surt d’hora al matí a repartir la producció de la cooperativa a l’hospital, la llar de gent gran, el centre matern infantil i l’escola del barri dels Pocitos.

Aquest model cooperatiu públic-privat és únic al món, i intenta ser una resposta a la tensió entre el model socialista de producció i la iniciativa privada.

UN MODEL ÚNIC: EL CONSUM SOCIAL

A l’Hospital Clínico 10 de Octubre, els pacients de salut mental surten a passejar cada dia entre arbres d’alvocat, de mangos i inclús vinyes, al jardí del davant de la seva ala hospitalària. L’hospital va prendre la decisió d’utilitzar els seus terrenys per posar en marxa un hort i plantar arbres fruiters entre els seus jardins, per proveir d’aliments al personal sanitari de l’hospital. Això és possible gràcies a la tenacitat, gestió i energia de tres dones enginyeres agrònomes, que tenen cura i controlen la producció agrícola de l’hort de l’hospital, així com l’arribada de productes procedents de les cooperatives.

A l’escola de primària Nguyen Van Troi i a l’escola d’educació especial René Vilches Rojas, ambdues al barri del 10 de Octubre, han decidit sacrificar part del pati on juguen els infants per posar-hi horts que assegurin l’abastiment de vegetals frescos als infants, ja que tots ells dinen a les seves escoles. Aquest esforç, sumat a la producció que els arriba de les cooperatives agropecuàries urbanes, permet mantenir una diera equilibrada i nutritiva pels infants, no a l’abast de tothom.  

LA VIRGÍNIA

La Virgínia viu al barri dels Pocitos. És una dona vídua que viu sola, és cooperativista a la cooperativa Cuba Socialista i també emprenedora en un negoci d’estètica i condiments alimentaris, i està molt implicada en la millora del seu barri. La vida de la Virgínia representa la tensió d’una Cuba en una cruïlla.

Ella conrea el seu pati i la seva finca amb arbres fruiters i hort, i amb animals com cabres i porcs. Pertany a la xarxa de patis solidaris dels Pocitos, on un grup de dones que tenen patis -petites extensions de terreny cultivable- comparteixen sabers i s’ajuden. Cap d’elles era camperola ni provenia de famílies camperoles, però la manca d’aliments als mercats i els seus preus tan alts i inaccessibles, han fet que decidissin treure profit de terres de l’estat que es trobaven desocupades i aquest els les han cedit en usdefruit. La xarxa de patis solidaris és una iniciativa comunitària nascuda als Pocitos, que ajuda aquestes dones a conrear, a comercialitzar i aportar la comptabilitat. En definitiva, a autogestionar els seus projectes.

La xarxa de patis solidaris és una iniciativa comunitària nascuda als Pocitos que ajuda a dones com la Virginia a conrear, a comercialitzar i aportar comptabilitat

La Virginia, incansable, ofereix serveis de perruqueria i manicura a casa seva. També cuina condiments pels guisats amb les plantes i verdures del seu pati, ho envasa al buit i ho ven al mercat setmanal del barri. Aprofita l’apertura del govern respecte l’emprenedoria individual, sense deixar de lluitar per processos col·lectius de generació d’ingressos.

LES XARXES DE SUPORT COMUNITÀRIES 

Els tallers de transformació integral dels barris són una xarxa formal on participen persones individuals, associacions veïnals i delegats del govern, que proporcionen des d’activitats culturals i lúdiques, a solucions precàries i provisionals als reptes veïnals col·lectius més importants: habitatge, transport i infraestructures urbanes.

. 

Els Pocitos és un barri molt humil i vibrant de l’Havana, sovint estigmatitzat per la mateixa població havanera. Les condicions d’habitatge són insalubres en alguns indrets. En aquest context, ha sorgit un projecte comunitari, Akokan, que impulsa l’art, la creativitat i la dignificació de carrers i d’habitatges del barri. Pels seus carrers es troben per tot arreu bells grafits, fets per artistes locals, que reivindiquen el barri com un lloc que pot ser agradable i bonic de viure-hi.