La resistència
invisible
Dones palestines contra l’ocupació
Un projecte de:
Amb la col·laboració de:
Fotografia:
La resistència
invisible
Dones palestines contra l’ocupació
Un projecte de:
Amb la col·laboració de:
Fotografia:
Entre els titulars i la cobertura mediàtica sobre el genocidi actual a Palestina, emergeix una narrativa des dels marges, més enllà dels focus i les càmeres, teixida amb valentia i determinació per part de les dones palestines.
La població palestina ha lluitat sempre per l’alliberament nacional, predominantment representat per imatges d’homes als carrers enfrontant-se a forces militaritzades. Aquesta és una lluita que succeeix en l’espai públic, ocupat majoritàriament pels homes. Però, on són les dones palestines?
Elles s’enfronten a una doble ocupació; la sionista i la dels seus cossos per part del patriarcat, subjugant així les seves necessitats i interessos a la lluita per l’alliberament nacional. El seu paper com a cuidadores i com a suport emocional es consolida davant dels constants empresonaments i assassinats dels joves palestins, esposos, germans. Les seves estratègies de resistència invisible es desenvolupen als espais on el patriarcat les confina, l’àmbit domèstic i familiar, però moltes busquen transcendir cap a nous àmbits dominats pels homes: els àmbits econòmic, polític i educatiu.
Aquest reportatge adopta la perspectiva feminista ‘d’allò que és personal és polític’, explorant l’espai íntim de les dones i destacant situacions sovint silenciades. És un ressò de les diverses històries que abracen la màxima palestina ‘resistir és existir’: dones de Beita que es van auto-organitzar per donar suport logístic a un campament de resistència; una pintora d’Hebron que expressa l’assetjament diari en la seva ciutat presó mitjançant l’art; dones que preserven la identitat cultural a través de la creació d’un museu dedicat a l’oli d’oliva; xarxes de solidaritat entre dones familiars de màrtirs, que treballen el dol des d’un enfocament comunitari; dones que volen canvis polítics, que es formen o que accedeixen a la universitat; dones que simplement romanen en els seus habitatges fent front a les incursions i amenaces de colons i de militars, i dones que han creat cooperatives de producció, vertaderes eines d’apoderament col·lectiu, productores de béns que permeten fer boicot a productes israelians.
En l’aparent invisibilitat de la lluita, les dones palestines estan construint un moviment que desafia l’statu quo.
És una resistència que neix de la determinació silenciosa de dones que es neguen a ser reduïdes a víctimes, que estan decidides a escriure el seu propi futur i liderar el camí cap a una Palestina lliure. Perquè no es possible construir una Palestina lliure sense les dones, ni Palestina serà totalment lliure mentre les dones no ho siguin.
A Beita, a prop de Nablus, hi va haver un important episodi de resistència pacífica contra un nou assentament al turó del davant de la població. Es van utilitzar tàctiques com la confusió nocturna, els rajos làser i el fum negre, totes elles representades en figures a l’entrada del campament, però cap dona hi apareix, malgrat que elles van tenir un rol actiu en la defensa.
Les dones de Beita van tenir un paper essencial en la resistència pacífica, transcendint els estereotips de gènere
Les dones de Beita, inicialment excloses en la resposta per expulsar els colons propers al seu poble, van decidir participar-hi activament, assumint rols de cura i logística en el campament. Aquesta decisió va desafiar la societat patriarcal local, on la participació femenina en espais públics és vista amb recel.
Tot i les adversitats, les dones de Beita, com la Mona, la Maryam i la Hanan, la Mona, la Fadwa, la Nidal i la Nabila, van tenir un paper essencial en la resposta, posant de manifest que aquesta ha de transcendir les barreres i estereotips de gènere, desafiant patrons culturals establerts i posant en relleu el poder d’una resistència conjunta.
Beita emergeix com un exemple inspirador de com les dones poden contribuir significativament al camí cap a la fi de l’ocupació dels seus cossos i territoris.
La colonització i l’ocupació han reforçat el patriarcat a Palestina; són dos sistemes que es retroalimenten, perquè exacerben les violències. Les dones sovint queden recloses en espais domèstics, i han de buscar estratègies per subvertir-los. Les aliances i xarxes entre dones són els pilars que les sostenen, les fan sanar i enfortir-se
Les dones palestines s’enfronten amb una doble ocupació, tant al seu territori com als seus cossos
Les dones palestines s’enfronten amb una doble ocupació, tant al seu territori com als seus cossos. Com les oliveres tallades pels colons en les seves incursions als camps palestins, les dones fan front als embats del patriarcat. Elles pateixen un contínuum de violències i els seus cossos són també una arma de guerra per part de les forces d’ocupació israeliana.
Hebron és el paradigma de l’ocupació i l’apartheid en la seva ciutat vella. Colons israelians hi han ocupat propietats afectant així la vida diària dels palestins locals, fins a fer-la tornar insofrible, estratègia per forçar així la seva partida. Els palestins han de conviure amb els checkpoints, controls militars als carrers, on les humiliacions, l’arbitrarietat dels passis i les restriccions són comunes. Les agressions constants dels colons, tan als mateixos habitatges palestins com als carrers, tenen l’efecte de l’augment de la reclusió de les dones a les seves llars, per protegir-les.
La Nisreen és una artista que viu al costat d’un assentament jueu al centre històric d’Hebron. És vídua. El seu marit, un activista reconegut, va ser assassinat. Ella ha decidit quedar-se a casa seva, sola amb la seva filla i fill, malgrat els atacs habituals que rep dels colons. Amb les seves pintures, ella dona a conèixer la seva realitat.
A través de l’art, dones com la Nisreen han pogut donar veu a les seves històries, en un moment en què la seva narrativa sol ser invisible. La poesia, la pintura, la música, la dansa, entre d’altres formes d’art, han estat utilitzades per dones palestines per parlar de la doble ocupació a què han de fer front.
Des del segle XX, les dones palestines han estat actives en la lluita contra el colonialisme britànic i el projecte sionista que va donar lloc a la creació de l’estat d’Israel el 1948. Des de llavors, han fet front a l’ocupació i l’apartheid no només als carrers, sinó també dins les llars i les comunitats, preservant la identitat palestina.
Al camp de refugiats de Dheisheh, a Betlem, cada setmana entren de matinada els militars israelians a fer batudes. S’emporten els joves en detenció administrativa, sense càrrecs ni proves. Altres cops, els assassinen al mateix carrer.
Les dones vídues o mares de màrtirs, s’uneixen en xarxes de solidaritat per acompanyar-se en el seu dol, per sanar col·lectivament, perquè el seu dolor transcendeix la individualitat i es converteix en una estratègia política de resistència.
La Najya, mare del jove màrtir Moataz, és activa en la xarxa de solidaritat. Conserva tot allò que portava posat en el moment del seu assassinat al carrer, i ho exhibeix en una petita vitrina. El recorda i visita habitualment al cementiri específic que tenen els màrtirs al camp de refugiats.
Les dones vídues o mares de màrtirs, s’uneixen en xarxes de solidaritat per acompanyar-se en el seu dol
Les dones palestines no es poden permetre defallir
A Yab’ad, a prop de Jenin, saben ben bé què és un càstig col·lectiu. D’allí era el màrtir Diya, que pretenia fer una acció als territoris del 48, l’actual Israel. El van abatre abans que pogués fer res. No només no van entregar mai el seu cos als seus familiars, sinó que van detenir el pare i únic germà del màrtir, i van demolir la seva casa, deixant la mare Nareman sense possibilitats de supervivència si no fos per la solidaritat familiar.
Els militars van arrasar amb detencions administratives entre tots els joves del poble, aplicant el càstig col·lectiu. Nareman contempla el seu poble des de la casa demolida, no defalleix. No es pot permetre defallir, ella ha decidit quedar-se a Yab’ad.
El 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones
La invisibilitat de les desigualtats de gènere és producte de les pautes socials del sistema patriarcal. Així, les demandes específiques de les dones palestines apareixen com temes de poca importància, quedant sempre subjugades a la causa palestina i a les cures familiars, mentre es dona valor a les demandes dels homes, que són qui participen en l’àmbit públic.
No obstant això, les dones palestines volen tenir una participació social i política més destacada en els espais de governabilitat democràtica. Amb aquest objectiu es capaciten políticament, aprenen sobre lleis i sobre els seus drets, i participen en les eleccions. Aporten a la seva comunitat a partir de la seva mirada i veu pròpia.
En aquest context, els homes joves tenen la pressió social d’aconseguir portar ingressos per sostenir completament la família, pocs tenen temps per instruir-se. En canvi, moltes dones joves han vist l’oportunitat de continuar formant-se i accedir a la universitat, sovint després d’haver tingut fills o filles, com la Saja, que té dues nenes. Obtenir un grau universitari representa una palanca de canvi social important per eliminar la bretxa de gènere. Avui en dia, el 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones, entre elles la Mounia, que viu sola i té per objectiu formar-se per ser independent econòmicament i no haver de casar-se si no ho desitja. Creu que la millor forma de contribuir per una Palestina lliure és aportant des de la mirada de dona lliure.
La millor forma de contribuir per una Palestina lliure és aportant des de la mirada de dona lliure
A través de generacions, han estat guardianes de les tradicions, portadores d’històries i portaveus de la rica herència palestina
Dones del municipi de Beita, a prop de Nablus, tenen un projecte, una visió de futur: volen posar en marxa un museu dedicat a l’oli en un antic trull, on es mostri tot el procés per fer l’oli d’oliva. Entenen que és de vital importància no perdre els trets identitaris de la cultura palestina, com la cura de les oliveres i l’extracció de l’oli.
El projecte sionista d’Israel s’està forjant a través de l’aniquilació i/o apropiació dels elements de l’identitat i la cultura de Palestina i les dones palestines tenen un paper crucial en la preservació i transmissió d’aquestes. A través de generacions, han estat guardianes de les tradicions, portadores d’històries i portaveus de la rica herència palestina. La seva participació activa a la vida comunitària, educació i art contribueix a mantenir viva la identitat palestina enmig dels desafiaments actuals. Les dones, amb resistència i resiliència, es converteixen en narradores d’una història arrelada a la terra i marcada per la lluita. El seu paper transcendeix el fet domèstic, convertint-se en un vincle vital col·lectiu.
A municipis com Beita, Beit Fourik, Jaboun, Awarta i d’altres, les dones han creat cooperatives de productes de consum, com iogurt i formatges, galetes i pastisseria, cosmètics, melmelades i sabons. També tenen horts amb verdures, fruiters i plantes aromàtiques i elles s’administren i prenen totes les decisions d’aquestes cooperatives.
L’ocupació també té efectes sobre els rols de gènere tradicionals. A conseqüència de la pèrdua del poder econòmic dels homes, per les constants detencions administratives i l’economia fragmentada del país, el paper tradicional de les dones en la societat palestina ha canviat. Elles s’enfronten amb cada vegada més exigències; ser les proveïdores de la cura, però ara també del manteniment de la família, al mateix temps que la seva llibertat de circulació i acció es molt reduïda.
En aquest context, moltes dones com la Hanah, la Hakima, la Maryam o la Khairiya han vist el moment i la necessitat de posar en marxa iniciatives de generació d’ingressos. Les cooperatives de dones estan prosperant per tot el país i les permeten no només generar ingressos a les malparades economies familiars, sinó també produir i consumir béns que permetin fer boicot als productes israelians. Són també un espai d’organització política i de construcció de xarxes de suport mutu, sovint gràcies a caixes de resistència.
Les cooperatives de dones són també espai d’organització política i de construcció de xarxes de suport mutu
Les dones de la família de la Hanah, viuen al municipi de Beit Fourik, prop de Nablus. Descansen i es relaxen després d’un dia esgotador, després de saber que la seva companya Lena de la cooperativa ha estat detinguda a la matinada.
La Hanah és llicenciada en matemàtiques, va acabar el grau mentre criava les seves dues primeres filles. És una dona d’energia i somriure desbordant, que un dia va decidir portar la seva família a veure el mar de Haifa, el mar arrabassat al poble palestí l’any 48. Travessant el mur per un punt feble i arriscant-se a ser detingudes, van viatjar i aconseguir arribar al mar, el seu mar. El desafiament dels actes quotidians dona força a la resistència invisible.
Crèdit de les ilustracions: Icoriver i Pixabay