Les Defensores defensen la terra, la seva identitat indígena i la igualtat entre gèneres. Ho fan lluitant contra les diferents violències que les travessen, a casa seva, en les seves comunitats, en el seu territori.

A Guatemala, dones indígenes maies, i a Hondures, dones indígenes lenques i garífunes, posen el cos i es planten contra l’entrada als seus territoris d’empreses transnacionals i de les màfies vinculades al narcotràfic, que espolien recursos naturals de terres indígenes ancestrals, on s’instal·len indústries mineres o plantes hidroelèctriques per generar energia. Una energia que no està destinada a cobrir les necessitats de les comunitats, sinó que s’exporta a altres països de la regió centreamericana o es deriva per dur a terme extraccions mineres. Lluiten també contra transnacionals que estenen monoconreus, que posen en perill la diversitat i sobirania alimentària de la població local. L’activitat d’aquestes empreses realitzada amb la complicitat dels governs nacionals i locals, comporta un impacte irreversible  en el territori i en les persones a molts nivells: pèrdua de control dels recursos naturals per part dels seus habitants, empobriment de la població, apropiació de les terres, contaminació dels rius, cabals de rius desviats, militarització de la zona, augment de la violència, especialment la violència sexual, assetjaments, inseguretat…

Algunes comunitats s’han oposat, i les dones, en concret, han liderat accions de denúncia i d’oposició a l’activitat corporativa. Moltes d’elles s’han organitzat i, en molts casos, han aconseguit victòries.

Alguns projectes hidroelèctrics han hagut d’abandonar les seves activitats, com ara l’empresa espanyola Hidro Santa Cruz, a Barillas (Guatemala),  i han deixat abandonats camions, excavadores i oficines.