TRANS-FORMA
Transitant emocions
Exposició produïda per:
Amb la col·laboració de:
Fotografía:
TRANS-FORMA
Transitant emocions
Exposició produïda per:
Amb la col·laboració de:
Fotografía:
Què és ser una dona? Què és ser un home? Està lligat a tenir uns o uns altres genitals, hormones o cromosomes? La nostra societat és majoritàriament binària, només reconeix dos gèneres associats a dos sexes. No obstant això, les teories sobre gènere i sexe no només expliquen el gènere com una construcció social i per tant modificable, sinó que van més enllà i posen en dubte l’alineament amb genitals, cromosomes i hormones concretes. Les persones trans, entre d’altres, ens posen sobre la taula les incoherències de la categorització binària de l’ésser humà, i ens obliguen a fer una reflexió sobre el sistema imperant i sobre la nostra persona.
En les persones trans la identitat de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer i per això han decidit fer un trànsit en aquesta dimensió. Algunes s’autoidentifiquen com homes o dones, altres es perceben en un contínuum entre ambdós gèneres, o amb una identitat més enllà del binarisme. En tots els casos, s’enfronten diàriament a múltiples discriminacions i a violacions dels seus drets.
No hi ha trets comuns ni homogenis entre les dones trans, ni d’aspecte, ni en com es mostren socialment, ni en els sentiments envers la maternitat, ni en l’orientació sexual, etc.
No existeix “la dona trans” sinó dones concretes que tenen en comú el fet concret d’haver transitat en la seva identitat de gènere. Però la lluita que representa ser acceptades i reconegudes per la societat, les condiciona i marca a totes profundament en totes les dimensions.
Aquesta exposició neix d’un treball amb set dones trans, a través d’uns tallers de fotografia participativa, en els quals van manifestar què les preocupava i què volien mostrar a la societat. Elles volen parlar de com han fet la deconstrucció d’una identitat imposada per construir-ne la pròpia i de les lluites internes que això les ha comportat. També, de la nova construcció dels afectes un cop han decidit fer el trànsit, associada en molts casos a la soledat, de vegades buscada, sovint imposada. I de la presència en els espais públics, una de les lluites més sentides del col·lectiu. Finalment, trobem el més important i transversal a tot, el que estructura les seves vides, l’atreviment a ser qui realment són.
Amb aquesta exposició proposem deixar de veure les dones trans des de l’alteritat, i aproximar-nos a la seva quotidianitat i a la seva intimitat com espai polític de resistència i lluita. Una lluita que ens enriqueix com a societat i ens ajuda a ser més lliures.
Només hi ha una raça, la humana,
la resta són matisos.
Cada persona és un món.
Només hi ha una raça,
la humana,
la resta són matisos.
Cada persona és un món.
DECONSTRUCCIÓ
A les persones trans ens han dit i hem après que el nostre cos és un problema i que ho hem de posar en joc i canviar-lo. I, d’alguna manera, tots aquests discursos ens ho han robat, ens han robat la possibilitat de viure el cos d’una altra manera.
— Miquel Misé, sociòleg i activista trans.
“Antes me miraba al espejo y brotaban todas mis inseguridades. En esos momentos, buscas el atuendo adecuado para encajar en una sociedad abstracta, donde las personas no saben distinguir entre una entelequia y lo que es real, pero en cambio son implacables a la hora de etiquetar. Al final, nuestro legado a la sociedad serán nuestras historias de deconstrucción y construcción”.
“Me conforman capas. Capas gruesas, finas, cálidas, frías, protectoras y aislantes. Paulatinamente me he ido despojando de ellas, liberándome de sus ataduras y opresiones. Cada vez necesito menos herramientas para ser yo misma. Antes necesitaba maquillarme, necesitaba unos tacones altos. Ahora me conozco, me reconozco y solo necesito mi cuerpo”.
Duviela Agredo
LLUITA INTERNA
No es neix dona; s’arriba a ser-ho.
— Simone de Beauvoir, filòsofa i activista feminista.
“Durante la noche me siento a pensar. He visto mucha gente morir en la calle y yo estoy aquí, todavía. En el espejo me veo y me pregunto si ignoraba todo lo que me venía, la mordaza, el guardar silencio, el no poder decir lo que quiero. Esa es una de las opresiones que siento más vivas”.
Vivian Diaz
“En el camino andado, primero he tenido que reconstruirme, en mis dolores y angustias, tristezas y alegrías. He tenido que sanar a mi niña interior para que la Carolina adulta pueda cuidarla. Pensamos que la hemos sanado, pero todavía está el dolor allí, afectándonos ahora. Me han roto muchas veces, pero nunca he sido vencida. Gracias a algunas personas se han sanado algunas cicatrices que yo sola no podía sanar. Ellas me han ayudado a pegar mis piezas, sanando desde muy adentro”.
Carolina Murcia
SOLEDAT
La xarxa afectiva és allò que, quan caus, impedeix que et matis (…). El relat idíl·lic de l’amor fa que ningú reconegui el tòxic de les seves relacions. Els desequilibris que es donen en les relacions són intrínsecs a la seva romantització. No és una desviació del sistema, no és anecdòtic, és el sistema en si mateix.
— Brigitte Vasallo, escriptora i activista LGBTIQ+
“Creo que el éxito de las mujeres transexuales radica en gran parte en el hecho de pasar inadvertidas ante la sociedad como personas transexuales. Ésto, en cierta medida, facilita la vida a las personas trans, pero por otro lado invisibiliza otra realidad que existe”.
Duviela Agredo
“Soy mujer, a mi manera. Quiero estar, a mi manera. A menudo vivo la soledad intelectual, cuando mis ideas no coinciden con las de las otras”.
Edén Provecho
“Dicen que la soledad es muy mala consejera, pero a mí me ha ayudado a valorar a las personas que me aportan y las que me restan, en definitiva, me ayuda a darle sentido a mi vida. Nuestras parejas a menudo se encuentran con el dilema de si apuestan por nuestra relación o ceden a las presiones externas de la familia. Con el tiempo, ya me siento muy libre, puedo vivir y gestionar la soledad tranquilamente”.
Jossenka Zambrano
CONSTRUCCIÓ
D’AFECTES
On estem posicionades les dones trans en la piràmide social? A baix de tot i es reflecteix en tres àmbits concrets. En primer lloc, en el camp del desig. Allò que desitja l’home heterosexual es col·loca al capdamunt de la piràmide. Pels homes heterosexuals als quals agradem, és un desig absolutament clandestí. Un segon àmbit, la família. Quan fan la transició, mantenir la família es converteix en una odissea. El tercer és el laboral, que influeix en tots els altres àmbits.
— Judith Juanhuix, científica, mare i activista trans
“Tras mi transición abrí los ojos en un mundo hostil y peligroso para nosotras, donde las relaciones se construyen a base de convencionalismos sociales y el afecto es sólo una moneda de cambio en el refugio y la clandestinidad de la noche. A falta de margaritas impares, a falta de un lugar donde poder ser, a falta de oportunidades y miradas limpias, construyo y encuentro el afecto en la simpleza y sinceridad de aquellos que no están alineados por la sociedad”.
Violet Ferrer
Duviela Agredo
Lineth Phillips
“Seis años atrás no podía ni imaginar el sentir la ausencia y el sentimiento de amor tan profundo como es el amor por mi familia y que ahora siento, habiendo disfrutado del privilegio de crecer seis hermanos y hermanas con nuestra madre. Hoy, el rompecabezas de mi vida no está completo porque no tengo a mi familia”.
Carolina Murcia
Edén Provecho
PRESÈNCIA EN
ESPAIS PÚBLICS
La primera posició en activitat econòmica de les dones trans a Catalunya és el treball sexual, la segona, la perruqueria. Les dones trans no estan en posicions de poder, no poden prendre decisions per millorar els seus drets. Viuen amb una contínua por a ser agredides en els espais públics. Volen passar desapercebudes. Com es pot normalitzar la seva presència en la societat si no ocupen els espais públics i més visibles?
— Judith Juanhuix, científica, mare i activista trans
“Ser mujer trans es duro, conlleva muchas violencias y opresiones, pero las personas que las superamos y las denunciamos somos poderosos motores de cambio hacia una sociedad mejor”.
Violet Ferrer
“Me levantaba y buscaba trabajo cada día. Todo estaba en mi contra, pero era muy persistente y lo conseguí. Ahora, después de ir a mi trabajo, voy tranquilamente al gimnasio para seguir los cánones de belleza que marca la sociedad”.
Jossenka Zambrano
Carolina Murcia
“Sé lo que quiero. Estoy viva y lo vivo como un privilegio, porque hay muchas que no están de pie, que ya no están, porque no están vivas. Sin embargo, no debería ser un privilegio, tengo derecho a ser y a estar viva. Tengo derecho a no ser asesinada por saber lo que quiero, quién soy y no ocultarlo”.
Vivian Díaz
ATREVIR-SE
A SER
Tendim a pensar en binaris, en home o dona, en masculí o femení, però el que anomenem la naturalesa o la realitat material ho desmenteix (…). No obstant això, a la nostra societat encara se’ns jutja com a homes o dones. Si decideixo que vull viure com a dona i mostro una identitat de gènere masculina, però sense hormonar-me ni fer-me cirurgia, sé que al carrer em continuaran mirant com a home.
— MARTA SEGARRA, Catedràtica en estudis de gènere i biopolítica
Edén Provecho
“No vivas de los prejuicios ajenos, sé tú misma, atrévete. Siento rabia cuando dicen que me aceptan. Son mis derechos
y tus deberes”.
Lineth Phillips
“En Honduras, un país sin derechos LGTBIQ+ reconocidos, estudié en la universidad con apariencia masculina, en concordancia con mi documento de identidad. Cuando hice la transición se me cerraron todas las puertas, perdí mis privilegios como hombre. Decidí estar sola para cuidar y proteger mi identidad. Ahora cuido de mi niña interior, que ya es una mujer independiente, segura y que está orgullosa de sí misma”.
Carolina Murcia
Violet Ferrer